Friday, December 26, 2008

A Tres Bandes

26 de desembre del 2008. Dia de Sant Esteve. Com cada any, i des de ja en fa 15, per TV3 apareixen els simpàtics amics del Nadal a 3 Bandes. Aquest any, el gran mestre Parera ha anunciat que farà la carambola més espectacular de la seva carrera. Ja de natural és un home entusiasta, però en aquesta ocasió se li nota una emoció especial als ulls. Els directius de TV3 se'l creuen i confien en ell, i ja des del novembre han estat passant -fet inaudit- unes costoses peces d'autopromoció en els moments de Prime Time. Catalunya en pes ha estat alimentant una gran il·lusió, mesclada amb un xic d'intriga, per saber quin serà aquesta gran fita de la història del billar català.

Comença el programa. Com sempre, el show compta amb un invitat estranger, que competeix cordialment amb el mestre Parera i en Dani Sánchez. Aquest any es tracta del jugador iranià de billar Mustafa Semen. A propòsit d'això, i sabent que el cognom del billarista sol provocar hilaritat en el públic, Josep Maria Farràs evita pronunciar-lo gaires vegades, i es limita a anomenar-lo "l'amic Mustafa".

Les caramboles es van succeïnt, rodejades d'aquest aire festiu i màgic que sempre inspira el programa. Josep Maria Farràs exclama amb entusiasme els seus "BRUTAAAAAAL", i "IMPRESSIONAAAAANT". Res no fa pensar que el Nadal a 3 bandes d'aquest any hagi de ser especial. Res, excepte el detall que, periòdicament, el mestre Parera recorda la seva gran promesa. Cap a la meitat del programa desvetlla que el nom de la gesta que durà a terme té per nom "La Carambola Mil·lènium". Aquest fet li dóna un aire una mica pobre i carrincló, tenint en compte que ja fa vuit anys que hem entrat al nou mil·leni.

Un cop arribat el final del programa, comença el gran moment. Els llums baixen d'intensitat, el plató s'omple de fum gràcies a les màquines dedicades que hi ha instal·lades, i el mestre Parera surt de darrera d'una cortina. És evident que va disfressat, però costa saber de què. Porta uns pantalons -més aviat malles- daurats i brillants, una camisa vermella, una capa com de vampir antic i un barret de copa. Sona una música de misteri. Tota Catalunya està plantada davant del televisor. Els que es van perdre l'home arribant a la lluna estan consolats, perquè saben que aquest moment serà igual d'emotiu.

Sobre la taula només hi ha una bola blanca. El mestre parera demana silenci, explicant que necessita concentrar-se. S'acosta a la taula. Tot l'equip el segueix, amb precaució. Hi ha una atmosfera de tensió increïble.

El mestre Parera s'inclina, preparat per efectuar el cop. Gràcies al complex sistema de càmeres del plató, la imatge canvia d'angle sovint, oferint una molt bona visió de la situació. En un moment donat, i sense avisar, el mestre Parera colpeja la bola amb una gran velocitat i habilitat, i aquesta es dirigeix cap a una de les bandes. En menys d'un segon, el mestre s'aixeca, engrapa el tac amb força i el parteix, amb una cara de fúria que intimida, contra el cap de Josep Maria Farràs. Aquest, que ha estat agafat totalment desprevingut, deixa anar una mena de "UUGH", que se sent perfectament gràcies al micròfon que porta a la solapa, i tot seguit cau inconscient sobre la taula. La bola colpeja un parell de bandes més, abans de tocar el cos inanimat del presentador.

El públic es queda uns segons en silenci, mentre el mestre Parera es relaxa i mostra una expressió d'explícita satisfacció. Dani Sánchez es queda amb cara d'indiferència. Mustafa Semen no es pot creure el que acaba de veure, però no actua perquè no se sent gaire còmode en un lloc on ningú no parla el seu idioma.

De sobte, sota l'ordre del regidor, el públic comença a aplaudir. No hi ha ningú (conscient) per cridar "SENSACIONAAAAAL!!!", però la Mercè es passarà rient com una hiena durant els propers tretze minuts.

1 comment:

O. Valvos said...

i jo m'ho vaig perdre... merda...