Sobre OPIUM i altres caus de glamour

Em cabreja, em cabreja profundament que, proposant-me anar a un local d'aquest tipus, on les copes valen 15 euros i el "guapo" de l'Adrien Brody grava anuncis de tònica,



et diguin que obren a les 12, quan a la web posa a les 9. I que, quan t'has esperat dues hores allà fora perquè hi has anat a les 10 i obren a les 12, et diguin que resulta que fins a la una no obriran. I que, quan ja estàs fins els collons d'esperar però et plantes a la porta a la una de la matinada, amb tota la bona fe del món, un goril·la de 2x2 et digui que sense invitació personal d'un dels relacions públiques no pots passar. Bé, això és el que diuen les seves paraules. La seva actitud en general diu "quítate de la puerta, pedazo de mierda, que espantas a la gente guapa que SÍ tiene invitación y viene en Porsche. Tú, cagarruta, no vas a entrar en este local en tu puñetera vida". Òbviament, quan hi has anat per primera vegada a les 10, no t'han dit res d'una invitacio. Suposo que ho donaven per suposat.

La gent guapa se'n pot anar a la puta merda; sembla que a base de moments com aquests aprendré on sí que puc anar de festa, on són els llocs de la meva categoria, on puc anar sense que em tractin com un cagarro.