Doncs finalment hi va haver castanyes. I panellets. A dojo. I disfresses. Concretament vaig acabar caminant un parell de quilòmetres per l'autopista direcció a l'aeroport, a les 2 de la matinada, buscant una masia-discoteca per intuïció, acompanyat de la Caputxeta Vermella i un Zombie.
Allà, després de (per fi) arribar, em vaig trobar amb part del personal de l'hospital.
La medicina és una feina molt esclava. No pots sortir a passar-t'ho bé, tothom a la discoteca em demanava consell contínuament (i sense hora prèvia). Quin desastre. Doctor, tinc tos. Doctor, tinc apendicitis. Doctor, tregui'm aquest alien. Quin conyàs. Curiosament no hi havia cap cas de "Doctor, pateixo de desconsol i necessito un remei d'amor..." Jo no parava d'expedir receptes. De whisky amb llimona, o de rom amb cola.
I a les 5, cap a casa. Que avui a primera hora tenia una operació de canvi de sexe a fer.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment